PRIMERS AUXILIS.

http://giseeela.glogster.com/primers-auxilis/

LA EMPERATRIZ DE LOS ETEREOS.

“Cuentan que, más allá de los Montes de Hielo, más allá de la Ciudad de Cristal, habita la Emperatriz en un deslumbrante palacio, tan grande que sus torres más altas rozan las nubes, y tan delicado que parece creado con gotas de lluvia. Dicen que la Emperatriz es tan bella que nadie puede mirarla a la cara sin perder la razón; dicen también que es inmortal y que lleva miles de años viviendo en su palacio, en el Reino Etéreo, un lugar de maravilla y misterio que aguarda a todos los que son lo bastante osados como para aventurarse hasta él.”

Així comença el llibre de la emperatriz de los etereos. Un llibre de molta fantasia i poca accio. Ami m’agrada molt llegir pero els llibres de fantasia mai m’han agradat. La meva tieta m’el va regala i quan el vaig començar a llegir em vaig enganchar depressa. El trobo interessant.

M’ha cridat la atencio la intencio de Aer per trobar el palau de la emperatriu que nomes ell creu que existeix nomes per saber si el seu pare tenia rao o no i si podria aver viscut.

"Nada de lo que puedas encontrar ahí fuera puede ser mejor que lo que dejarías atrás." Aquest llibre pot ser et fara reflexionar sobre la vida, que es estar viu i que no ho és. El recomano, enganxa molt.

SORTIDA AL MUSEU D'HISTÒRIA DE BARCELONA

El dia 1 de febrer els alumnes de segon vam anar al museu d’història de la ciutat de barcelona. Desprès vam fer una mena de ruta per el barri gòtic.

Per anar allà vam haver d'agafar el metro. Vam anar fins a la parada d’Artigues Sant Adrià fins a la Pau i des de allà vam fer transbord i vam baixar a Jaume. Allà vam anar directament cap el museu, on ens van deixar un temps lliure per poder anar a alguna botiga del costat a comprar alguna cosa per menjar i vam aprofitar per fer-nos fotografies entre tots.

Després d'una estona vam entrar al museu. Allà una guia ens va ensenyar dues maquetes de Barcelona, molt grans, de com era abans. Anava explicant com va anant evolucionant i tot seguit anava explicant els edificis més importants. Per exemple, ens va explicar que hi havia només un hospital i que quasi tothom moria de malalties perquè tenien manca de medicaments.

Tot seguit, ens va ensenyar uns estris que feien els artesans, ens va estar explicant les classes socials de privilegiats i no privilegiats. També va dir que abans a una casa qualsevol el més important es considerava l'home, i en cas que no estigués, seria el fill però mai la dona. També ens va ensenyar un recipient on es rentaven les mans, això era molt important perquè menjaven amb les mans. Quan paraven taula el primer de tot que es posava era un saler que s'havia de posar davant de l’home de la casa.

A continuació, vam anar a fer un tomb pel barri gòtic on vam estar parant per cada carrer per fixar-nos en els edificis, com estaven fets. Ens vam parar davant d’una catedral on la guia, ens va explicar la diferència de l'art gòtic català i l'art gòtic europeu. També vam entrar dins d’una església i vam estar mirant el seu interior.

Per últim, amb la professora Begoña vam tornar a passar per més carrers i ens va explicar que abans en aquells barris vivien els jueus i que estava emmurallat.

Finalment, vam tornar cap a l’ institut, en metro. En realitat, em va semblar interessant encara que de vegades una mica avorrit, però en general m'ho vaig passar força bé.

EL RACÓ PREFERIT DEL MEU COS

No parlaré dels meus ulls verds que tant m’agraden, parlaré dels meus peus i cames. Plenes de ferides, cansades de tants massatges i de posar-se gel cada dia. Sóc molt maldestre, sempre estic al terra. A més, faig atletisme, que això per a una persona com jo, pot empitjorar les coses perquè sóc propensa a lesionar-me. Quan acabo d’entrenar, una fisioterapeuta em fa un massatge. Quan dic un massatge no penseu “ostres quina enveja ni res de res,” els massatges a les cames o peus, quan una persona té una lesió, fan mal, però molt mal.
Per fer atletisme necessito les cames i els peus, és evident, cada moviment mal fet pot fer que tot se’n vagi a norris i que l’esforç no hagi servit per a res. Per això m’agraden tant les meves cames, perquè amb elles puc fer el que més m’agrada, atletisme.

EL MEU NOM, GISELA.

Quan em pregunten com em dic, jo contesto: Gisela. La majoria de persones grans pronuncien el meu nom fent la “G” molt forta com diríem en castellà: Jirafa. Els amics tot i que, moltes vegades em diuen Gisela, també em solen dir Gis o Gise però a l’hora d’escriure el meu nom posen: Jisela, Llisela, Yisela ,Gissela, Gisel·la, Guisela... poca gent ha escrit el meu nom bé a la primera. Faig atletisme i, de vegades, per apuntar-me a fer alguna prova, quan em demanen el nom i cognoms puc estar mitja hora discutint amb la persona que ho ha descriure perquè no ens entenem i la majoria de vegades me l’acaben sempre posant malament. Em fa molta ràbia que s’equivoquin escrivint el meu nom. Es compliquen massa, amb lo fàcil que es posar Gisela... però per altra banda, la meva mare em volia posar Ingrid. Estic contenta de dir-me com em dic, m’agrada el meu nom. Va ser gràcies al pare que em dic Gisela, sempre li ha semblat un nom molt bonic. Diu la meva mare, que quan jo vaig néixer, la gent sempre li deia.: Gisela? Quin nom més estrany. Ara, per sort, ja és més conegut per gent que s’ha fet famosa amb aquest nom.

ELS MEUS DEU MOMENTS DE FELICITAT

-Son les 12 de la nit, acaba de començar el dia del meu aniversari. Estic de vacances. Tinc uns amics amb mi i altres lluny i veig com en un segon rebo un munt de missatges al mòbil de tota la gent que és en un altre lloc que em felicita, i com els que estan amb mi, competeixen per veure qui és el primer en felicitar-me. I venen corrents i em donen una abraçada.

-Estic a punt de córrer en una competició important d'atletisme, tinc molts nervis, tothom em mira... em concentro. La sensació que tinc després de córrer, de veure els resultats. Perquè el que conta és l'esforç dia a dia i la recompensa, és l'èxit.

-Escoltar aquella cançó que et recorda a aquella persona que tant estimes, o als moments inoblidables que tens amb les teves amigues.. i se’t cau una llàgrima perquè no vols que aquests moments s’esvaeixin mai
.

-Acabo d'entrenar, estic rebentada després d'un dia molt dur, se m'ha fet el dia molt llarg.. passo pel carrer, fa fred. Arribo a casa i em dutxo amb aigua calenta. Em fico el pijama i m'estiro al sofà amb una manta a sobre i al costat de la meva família, veig una pel·lícula acompanyada d’unes crispetes.


-Un cap de setmana que no sé què fer i em truca un amic que fa temps que no el veia. Fem un tomb pel barri i ens expliquem totes les coses que ens han passat en tot aquest temps sense veure'ns. S’enrecorda de mi.


-Quedo amb la colla d'amics de sempre i m'encanten els moments en que diem una dolenteria i ens comencem a riure fins que ens fa mal la panxa i ens entren atacs de riure un cop darrera d'un altre.


-Em venen a buscar els meus amics i veig que estan tots amb banyador i la tovallola,  anem tots a la platja i després d'estar una bona estona jugant a l'aigua, m'estiro a la tovallola i em quedo adormida escoltant les onades.

-Arribo del institut a casa amb moltíssima gana. Obro la porta i em ve l'olor de l'arrós a la cubana amb tonyina que fa la meva mare que tan m'agrada i vaig corren a taula.


-Acabo de llegir el llibre que comparteixo amb la meva mare. Ella l'acabat abans, és clar, ens seiem i estem una estona comentant coses sobre el llibre.


-Arribo a casa i el primer que ve a saludar-me es ell. Es comença arrossegar pel terra, es posa amb la panxa cap amunt i comença a corre de dalt a abaix. Té ganes de jugar i que li facin cas.